5 peces per descobrir, escoltar...o cantar! - COR DE L'EMPORDÀ - 2020

5 peces per descobrir, escoltar…o cantar! – COR DE L’EMPORDÀ – 2020

Uns suggeriments per escoltar música coral pels meus amics/amigues del Cor de l’Empordà….i per qui vulgui escoltar una mica de bona música!

Lay a Garland, R.L. Pearsall

Obra del compositor britànic Robert Lucas Pearsall (1795-1856). És una obra amb unes harmonies d’una gran expressivitat i una sonoritat que t’atrapa a l’instant. Pearsall  s’inspira en la polifonia renaixentista (d’aquí que l’anomeni madrigal) tot afegint harmonies més modernes del període clàssic. El resultat és una mena de pastiche de gran inspiració.  El conjunt que ho canta, VOCES 8, és per mi un referent  en ensemble singing  (cant coral ho podríem dir). L’empastament de les veus, l’afinació, la sincronització i el més important: la implicació de tots els cantants on tots  tenen i assumeixen la mateixa responsabilitat…o heu pogut endevinar qui dona els tons o qui dona les entrades i marca  el  final? 

Quan cantem en conjunt no hi cantants de primera i altres de segona…tots/es som igual i tothom té la mateixa importància!

Si voleu seguir la música amb partitura: Lay a Garland 

Et in terra pax, Antonio Lotti

La Missa a Tre Cori de Antonio Lotti és una obra espectacular però que es manté en l’anonimat pel gran públic. Ni es fa, ni es coneix…ja us dic que gairebé faríem l’estrena! De fet l’obra original és un Gloria al que després se li va afegir un  Kyrie. Les similituds  amb el Gloria de Vivaldi es fan paleses des del primer moment, fet normal si pensem que Lotti va treballar a  Venècia. Els dos Gloria  es van composar abans de 1717 i no es sap quina es va escriure primer. Al escoltar el Et in terra pax ens vindran moltes referències al cap, Vivaldi, Handel, Zelenka … però Lotti troba el punt just per aconseguir crear un atmosfera que reflecteix perfectament la idea de pau i repòs a la terra.

Si voleu escoltar tota l’obra, cliqueu a on posa 1/27 (a dalt a la dreta) i aneu a la peça 14..i endavant!

Hear my prayer, Henry Purcell

Hear my prayer és un anthem de Henry Purcell (1659-1695) a vuit veus. Peça breu però intensa que les veus van construint progressivament amb cada entrada….és un gran crescendo que finalment esclata amb uns acords punyents i agredolços  “marca de la casa”.

Versió d’assaig del grup Vox Luminis, un altre grup que treballa sense director, malgrat en aquest cas es fàcil saber qui mana. Es un grup que sap trobar la sonoritat adient a cada peça i que aconsegueix una fluïdesa sonora molt inspiradora. 

Partitura: Hear my Prayer

No me’n puc estar de posar una versió de VOCES8…igual d’intensa que la de Vox Luminis…però diferent! (avís: ja veureu que el càmera anava una mica…)

Plorate Filii Israel, Jepthe, Giacomo Carissimi

El Jepthe és un oratori de Giacomo Carissmi (1605-1674). Malgrat que és un dels primers oratoris que es van escriure i que va servir per establir i definir el gènere de l’oratori a Europa, no s’interpreta i es coneix com es mereix. És una obra que es gaudeix molt cantant com a cor. Está escrita per cor a sis veus i van apareixent diferents veus solistes, tot acompanyat per baix continu. Us recomano escoltar-lo sencer  perquè passa volant (una història de l’Antic Testament amb promeses divines i sacrificis terrenals)  però si voleu anar per feina aquí teniu el darrer número Plorate filii Israel…un lament que davant el qual es difícil  quedar-se impassible. Un altre la cop la versió es de Vox Luminis.

Partitura: Jephte

Un altre versió dirigida per Giovanni Antonini, amb el seu grup Il Giardino Armonico i el Cor de la Radio Bavaresa. El cor és de dimensions més grans i la idea interpretativa és diferent però el resultat és també molt interessant.  

Solo e pensoso, Luca Marenzio

I acabem com hem començat, amb un madrigal, ara si del Renaixement , del compositor Luca Marenzio sobre un text de Petrarca. L’inici és per quedar-se enganxat a al cadira….la solitud i desesperació expressada en una línea cromática que la soprano que va pujant semitò a semitò…Marenzio fa una salt de 200 anys amb aquest atreviment harmònic!

La versió que en fa el grup La Venexiana és la meva preferida: exuberància sonora, veus carnoses (en aquest cas mai millor pel baix… Daniele Carnovich!) on text i musica van de la mà constantment i es retroalimenten. Música per patir i gaudir alhora. 

La partitura surt al vídeo però per si algú la vol: Solo e pensoso